LA BOIRA AL MONTSENY

La boira, creada per una humitat relativa força alta, acostuma a ser un factor meteorològic freqüent al Montseny, sobretot a finals de tardor o a l’hivern. Algunes d’elles, les menys freqüents, es deuen a les marinades que venen del mar o topen amb la gran muralla que forma el vessant de muntanyes de la Tordera, pujant pel Turó fins acumular-se a la part alta de la muntanya, i creant el típic “gorret” que no deixa veure els quatre turons típics de la silueta de la muntanya més alta.

BOIRA 1

No obstant les boires més importants, degudes a l’ inversió tèrmica i a una major estanquitat de l’aire, es formen a la Plana de Vic, indret on poden ser persistents i durar dies i dies. De fet, a tot el territori català, tan sols a la Plana de Lleida les boires son de major embargadora.

La boira antuvi era força temuda. Es relacionava amb mal presagis, era misteriosa, difuminava els entorn i feia els camins perdedors. La boira es relacionava amb la foscor i la possibilitat de desorientar-se, i tot plegat omplia una creença popular que la feia tan perillosa com la fosca i sempre misteriosa nit.

BOIRA 2

Avui en dia, i malgrat que els camins estan, en la seva gran majoria, fressats, indicats i ben descrits en nombroses guies excursionistes, encara hi ha casos d’excursionistes que pateixen un bon ensurt per culpa de la boira.

El règim anual d’humitat o índex d’humitat del Turó de l’Home, es el següent: (*L’índex d’humitat resulta de dividir la precipitació mitjana per l’evapo – transpiració. Si la precipitació excedeix l’evapo – transpiració el mes es considera humit; si l’índex està comprès entre 0,50 i 1,00 es considera un mes intermedi, i sec si és menor de 0,50)

BOIRA 3

Desembre:            17,40

Gener:                  —       (Aquest mes, pel fet de que la neu acostuma a cobrir el terra, l’evapo – transpiració es inapreciable.)

Febrer:                 12,40

Març:                              6,38

Abril:                               2,40

Maig:                      1,79

Juny:                      1,00

Juliol:                              1,00

Agost:                    1,00

Setembre:               1,51

Octubre:                 3,00

Novembre:             3,55

Any:                      1,87

BOIRA 4

Recuperem les sabies, destil·lades i sempre ben trobades paraules d’en Pere Ribot, es referència a la boira:

“Sobtadament t’agafa la boira, espessa, grassa, màgica, prenent formes humanes esglaiadores com si volguessin arrabassar-te endins del misteri d’unes altres formes estranyes i d’unes veus que vénen de lluny i que t’encerclen cos i esperit; boira desorientadora, freda, que s’arrapa a la pell i t’arriba al moll dels ossos. Boira traïdora. No veus res, no pots fer una passa, perquè no saps on aniràs a raure. No hi ha res a fer. Cal esperar clavat a terra, fins que t’arribi una mica de claror, palpar la llum, orientar-te de bell noi i respirar llibertat. La boirada és el que ha fet, potser, més víctimes al Montseny, que no la imprudència de l’aventura esbojarrada dels cims o de les fondalades.”

BOIRA 5

Altre fragment de finals del segle XIX:

“Inútilment esperàrem que s’esbargís la boira per contemplar l’immens panorama que d’allí dalt s’albira, però la boira seguia privant-nos amb desesperadora insistència. Sols a causa de l’imperi que sentíem dels elements i pel que indicava l’agulla baromètrica coneixíem que estàvem molt elevats; bé és veritat que a canvi de privar-nos de la contemplació del panorama, la boira ens feia gaudir d’un espectacle grandiós. A cada moment, impel·lida per un vent impetuós, ens rodejava amb grans glopades, espesses i humides, sense deixar-nos més horitzó que les roques que anàvem trepitjant”

Secció de la crònica d’una excursió feta a l’any 1879 per en Antoni Massó.

BOIRA 6

Recollim un fragment del costumari català d’en Joan Amades: “(al novembre) per muntanya comencen les grans boirades. Hom creu la boira obra d’uns dimoniots negres com el sutge, força més peluts que els altres, que salten i ballen i escampen la boira per tal de no ésser vistos, i a la seva espessor es lliuren a mil malifetes. Per la costa del Montseny diuen que si una noia ensenya les anques a la boira, aquesta s’avergonyeix i se’n va a corre-cuita. Aquesta creença reconeix origen força arcaic i respon a conceptes semblats, així mateix de caràcter meteorològic. Hom aplica qualificatius personals a la boira: el de la Tinyosa quan és molt espessa, i el de la ploranera o pixanera quan és humida.

 BOIRA 7

A Seva, quan fa boia, diuen que la Mare de Déu fila i que tira filagarses cel avall, i tenen per tals les petites volvetes que suren per l’aire en esvair-se la boira per efecte del sol. Per la regió del Montseny, Viladrau, Seca, la Costa, el Brull, etcètera, creien que fent bellugar les eines de tall hom tallava la boira i l’escampava. Antigament, quan feia una boira molt espessa, els sabaters sortien al peu de la porta i esmolaven llurs falcilles, i els barbers feien igual amb les navalles, per tal de tallar la boira.”

BOIRA 8 

La formació de boira, al Montseny, respon a dos mecanismes diferents que s’exclouen entre ells:

  1. Les que es formen als cims i a les zones altes. Els corrents ascendents o convectius, obligats pel propi relleu, segueixen la trajectòria ascendent, afavorien la condensació de vapor d’aigua, creant diminutes gotes líquides, que s’ajunten amb partícules de pols i altres sòlids. Aquesta acumulació es concentra en forma de núvols als cims i a les zones altes, i en molts casos pot durar hores. Al turó de l’Home hi ha una mitja anual de més de 200 dies amb boires, essent el màxim anual al juny i el mínim a l’agost.
  2. Les boires de les planes (Osona i Vallès), pròpies de les valls i les zones fondes que es produeixen principalment a l’hivern i es produeixen perquè les muntanyes impedeixen pràcticament fins al migdia que els raigs solars arribin les zones baixes, on el refredament nocturn fa que es condensi el vapor de l’aigua. Aquest procés te lloc en jorns amb vents encalmats.

BOIRA 9

Les conseqüències de les boires (tan la dels cims com les de les planes), són les següents:

  • L’existència de les anomenades precipitacions ocultes. No plou però la condensació de l’agua a les fulles, o sigui la rosada, aporta gran quantitat de líquid al terra que afavoreix el creixement de tot tipus de precipitacions.
  • Disminució de l’evapotranspiració, es a dir, el sol s’escalfa menys, el que fa que les plantes consumeixin menys aigua. Aquest fenomen es dóna principalment en les boires d’estiu.
  • Com a tret negatiu, cal tenir en compte que la menor insolació retarda el creixement de les plantes i les gebrades hivernals fa que conreus típicament mediterranis, com la vinya, no es puguin desenvolupar a les planes on la boira es freqüent.
  • Les boires també són la principal causa a l’hivern de les inversions tèrmiques. O sigui que les temperatures siguin més fredes a la plana que als cims. Aquesta diferència pot ser d’uns 10* C i excepcionalment pot arribar als 20* C.BOIRA 10
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s