CONFLICTES HISTÒRICS DE LA TORDERA

TORDERA 7Conflictes històrics. Una gran singularitat del riu Tordera que el distingeix d’altres cursos d’aigua del país, es l’alt grau de conflictivitat que ha provocat el seu aprofitament, ja des de l’edat mitjana, quan Santa Maria i sant Esteve de Palautordera disputen les aigües de les rieres de Rifer i Pertegàs, subsidiàries de la Tordera, amb la vila hospitalera de Sant Celoni. Conflictivitat que va discorren pel transcurs dels anys a base de sentències i regulacions consuetudinàries, fins a l’inici del segle XX, moment en el que es crea la Mancomunitat de regants de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera. A finals del segle XX esclata la guerra de l’aigua contra les empreses embotelladores, amb el crit l’aigua per a la riera, no per la carretera. I es que, malgrat que pot semblar que al Montseny regalima aigua a dojo i que es un recurs abundós, la situació es més aviat oposada, ja que l’aigua és un be bastant limitat.

TORDERA 4

La Tordera va tenir una època daurada en que els molins eren prou representatius i important (edat mitjana), i més recentment l’aprofitament es va derivar vers a altres aprofitaments, com les fargues, centrals elèctriques i altres instal·lacions industrials. Reproduïm a continuació dos croquis del llibre “Torderades i eixuts” de la Gemma Font, Joaquim Mateu i Sandra Pujadas, on es localitzen els molins a l’època medieval i les instal·lacions en èpoques recents:

TORDERA 1TORDERA 2

La Tordera també es un riu ric en llegendes. Nimfes, dones d’aigües, juntes de bruixes malignes, etc …

TORDERA 11

LA TORDERA

La Tordera és l’únic riu que neix al Montseny. Concretament neix a prop del Coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny. El curs alt segueix en direcció S.O. fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta. S’orienta cap al SE, rebent per la dreta la riera de la Boscana i deixant el massís del Montseny pròpiament dit a l’alçada dels 400 metres, per entrar a la depressió del Vallès, lloc on inicia el seu curs mitjà. S’endinsa en terreny miocè, damunt dels qual s’ha originat terrasses quaternàries (pobles de Santa Margarida, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera).

TORDERA 5

El riu ja era conegut  a l’edat romana, com ho evidencien historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que llavors era conegut amb el nom de Flumem Tarnum. No va ser fins a l’edat mitjana que es coneix com Tordaria o Torderia.

TORDERA 6

Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, paulatinament, va prenen direcció S.O. – N.E., per encaixar-se a la gran falla longitudinal que separa la depressió vallesana de la Serra del Montnegre. Al passar per Sant Celoni, el seu cabal de 0,7 m3/segon de mitjana, fa que hi hagi l’únic aprofitament hidroelèctric de la conca, amb una potència superior a 1000 kW. Els principals afluents de la dreta són la riera de Trentapasses, acompanyada de les rieres de Vallgorguina i dels Fuirosos. Les rieres de l’esquerra del curs de les aigües d’aquesta part intermèdia són les de Campins o de Pertegàs i la de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. Totes aquestes són rieres tributàries que drenen aigües del propi massís del Montseny.

TORDERA 3

Passat el llindar de Breda, una falla tectònica separa els massissos de Montseny del de les Guilleries. Des d’aquest punt minva la pendent del terreny i es travessa el congost d’ Hostalric, obert per la falla transversal de la riera d’Arbúcies, que és un altre afluent que tributa pel cantó esquerra. A partir d’aquest punt s’inicia el curs inferior del riu fins arribar al mar. En aquest curs baix afloren laves basàltiques, que formen l’escarpament d’ Hostalric, passat el qual rep per l’esquerra la riera de Santa Coloma.

TORDERA 9

Entra en la comarca del Maresme, passant per la localitat de Tordera i reben per la dreta les aigües de la riera de Vallmanya. Entre Blanes i Malgrat de mar desemboca a la mediterrània, creant un delta de 8 km2.

TORDERA 8

El riu és de règim completament pluvial, ja que el massís del Montseny no té reserves de neu. Per aquest motiu el seu cabal és molt variable, depenent sempre del règim de pluges. Els regatges són importants al Maresme i Blanes (conreus d’hortalisses). Les pollancredes del curs mitjà i baix han ajudat, amb la fusta, de consolidar àrees de fabricació industrial de plàstics i fibres artificials: Sant Celoni, Tordera, Blanes i Malgrat. El riu té una llargària de 61,5 km i la seva conca te una superfície de 894,16 km quadrats.

TORDERA 10

Afluents de la Tordera:

                                                                                                          area                 longitud

nom                                                                           marge              km2                 km

Riera de Sils                                                              E                     130,36             13,60

Riera de Casanova del Mas de Maçanes                   E                       38,19             15,60

Riera d’Arbúcies                                                       E                     115,59             30,40

Riera de Breda                                                          E                       28,46               7,60

Riera de Gualba                                                        E                       30,55             11,50

Riera de Rifer                                                            E                       24,19             11,00

Riera de Sant Marçal                                                 E                       18,49               7,50

Riera de Vallgorguina                                               D                       37,40               8,50

Riera de la Bascona                                                   D                         6,74               4,00

Riera de la Castanya                                                 D                       16,04               3,50

LA GEOMORFOLOGIA PERIGLACIAL

erosio 1

Durant les èpoques glacials de l’era quaternària, mentre als Pirineus es van crear grans glaceres de les quals encara resten agonitzants vestigis, al Montseny, molt més baix, es va donar un altre tipus de fenòmens, els anomenats periglacials, que és la resultant de l’acumulació no perenne de grans masses de neu, que, amb l’arribada de l’estació de bon temps, desapareixen per donar pas, primer a un terra glaçat, i després a un terreny humit molt més tou i propens a l’esllavissament pendent avall. El glaç fa una doble funció, de primer arrencar els materials produint les anomenades conques de gelifracció, i la segona és la de transportar els materials arrencats, tot relliscant, fins a les zones més baixes dels vessants. D’aquesta manera es modela el relleu provocant en unes zones l’erosió dels materials existents i en unes altres una acumulació dels fragments generats.

erosio 2

Entre les zones d’erosió, les incisions causades per aquests processos periglacials són molt més significatives a les zones altes del Turó de l’Home, Agudes i Matagalls, i en menys mesura, per la diferència l’alçada, a les zones del Pla de la Calma i serralades satèl·lits. En aquest darrer cas es trobem punts testimonials de conques de gelifracció a les proximitats del Puig Drau, a la Serra de Palestrins, al solell del Puig Novell i al Coll Ventós.

erosio 3

El transport de matèria és evident en moltes bandes, i en especial a prop dels torrents, on es troben grans masses de pissarra trinxada, coneguda com “la lloseta”. Aquestes acumulacions, en molts casos, han servit per fer els marges dels conreus, essent representatius els casos del Molar de Dalt (vessant est de la Calma) i els flancs meridionals del Turó de l’Home.

erosio 4

Als solell del Matagalls i del Turó de l’Home l’acció periglacial i els transports de material van ser prou importants com per modificar i condicionar l’actual paisatge. En els primers del casos destaca la gran colada de blocs situada a prop de Sant Andreu de la Castanya (proximitats del Coll Formic) on les incisions tenen alçades de 12 metres i una dispersió de 1.800 metres quadrats.

erosio 5

Altre testimoni d’envergadura es dóna entremig del Turó de l’Home i el Turó de les Olles, amb grans nínxols d’innivació que van arrencar grans lloses i material fi, donant l’actual orografia al vessant i a la cadena amb forma d’esquena d’ase, i evitant l’existència d’un torrent central destacable al mig del vessant sud del Turó. Els materials van ser arrossegats uns 1.200 metres aigües avall, arribant a les proximitats de Can Besa, al poble del Montseny.

erosio periglacial
Font: Monografies del Montseny

Un altre cas representatiu, lluny de les alçades més importants, es dóna al vessant de llevant del Turó del Morou, si bé aquí aquests processos han tingut un altre comportament distint a la zona de pissarres, estenent grans blocs al solell del Turó de Massaners i prop de la casa de Els Vimaners.

erosion 6

Respecte a les zones obagues, l’efecte dels processos periglacials encara ha estat més accentuada, creant vessants més abruptes on la posterior erosió fluvial també ha estat més important. A la zona de la Calma destaca l’obac del Puig de Sui, capçalera de la Riera de Basconia. Segurament, l’obac on l’erosió periglacial ha estat més important es al cimals del Matagalls i tot el vessant orientat vers a la Riera Major (Viladrau). En menys mesura també destaquen els processos periglacials desenvolupats a la zona de Santa Fe, a l’obaga del Turó de l’Home. Tot plegat fa que les pissarres triturades i les anomenades camps de llosetes, alguns dels quals resten actualment soterrades sota una capa de sorra, siguin un material molt estès a tot el massís.

OROGRAFIA I RELLEU

“Digna d’esser observada es l’expressió gràfica que tenen molts dels noms que s’apliquen als accidents de les muntanyes. Així, tenim en aquesta els noms de coll del Vent i de l’Aire, que expressen bé que són indrets combatuts per les ventades; el del turó Gros, que dóna idea del seu aspecte feixuc; el de les Agudes, que indica perfectament unes altures anguloses i crestejades, anomenades també des del coll de Sant Marçal els Castellets, perquè presenten una esglaonada renglera de penyes; el de pla de la Calma, extensa soledat on sols la natura domina amb majestuós silenci, i el del Gorg Negre, ficat en una fondalada de cingleres i penyals de color fatídic.

Secció de la crònica d’una excursió feta a l’any 1879 per en Antoni Massó.

MONTSENY 1

El relleu del Montseny està format per tres grans conjunts de muntanyes: La Calma, el Matagalls i el conjunt Turó de l’Home – Agudes. Aquest tres conjunts, malgrat formar orogràficament un únic massís, disposen de trets característics que determinen morfologies físiques, botàniques, zoològiques, i fins i tot històriques i etnològiques, prou singulars i particulars com a diferenciar cada sector de l’altre amb total personalitat.

Corredors Agulles - gener 09 (1)

Els conjunt Agudes – Turó de l’Home és, sens dubte, el més conegut, fins al punt que la gran majoria de simbolitzacions del massís utilitzen la silueta o la forma d’algunes de les dues muntanyes. Les valls de la Tordera delimita el conjunt pel sud, la vall d’Arbúcies ho fa per est i el nord, i a l’oest provem el Coll de Sant Marçal com a nexe d’unió amb el conjunt del Matagalls. En aquest sector trobem les màximes alçades del massís, de fet els únics cimals que sobrepassen els 1.700 metres d’alçada: El Turó de l’Home, 1.706 metres i les Agudes: 1.706 metres. Dins del conjunt, i amb una personalitat pròpia força destacable, cal esmentar el subconjunt del Turó del Morou, i encerclada per tots aquest cimals, la alta vall de Santa Fe, amb la seva inusual bellesa paisatgística, biològica i zoològica.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El conjunt del Matagalls ocupa el sector central i més septentrional del massís del Montseny. Aquí trobem la tercera major alçada del massís, el propi cim del Matagalls, amb 1.696 metres d’alçada. Des d’aquest punt, un conjunt de suaus carenes i profundes valls, formen una muntanya amb grans extensions, que es delimita al nord per les valls de Viladrau, al nord-est pel Coll de Ravell, punt d’unió amb el massís de les Guilleries, a l’est amb el Coll de Sant Marçal, 1.104 metres, i al sud i a l’oest amb les valls de Tordera i el Coll Formic respectivament.

Autosave-File vom d-lab2/3 der AgfaPhoto GmbH

El tercer conjunt es el Pla de la Calma i totes les valls i serralades satèl·lits. El Pla de la Calma, com el seu propi nom indica, és un gran altiplà situat a més de 1.200 metres d’alçada, que té el seu punt culminant al Puig Drau, 1.344 metres. Els seus límits són, al nord el Coll Formic, a l’est la Vall de Tordera, a l’oest la Vall del Congost i al sud les planes del Vallès. Dins del conjunt del Pla de la Calma destaca un gran brancal o cadena, formada per Sui – Turó del Samon – Turó de Sant Elies, de 1.318 metres, 1.267 metres i 1.001 metres respectivament, i una segona branca menys important, que té com a extrem destacable la Roca Centella, de 1.001 metres. També té força rellevància l’imposant Turó rocallós i aïllat del Tagamanent, veritable talaia que vigila la sortida de la Vall del Congost vers a la Plana de Vic.