LA GEOMORFOLOGIA PERIGLACIAL

erosio 1

Durant les èpoques glacials de l’era quaternària, mentre als Pirineus es van crear grans glaceres de les quals encara resten agonitzants vestigis, al Montseny, molt més baix, es va donar un altre tipus de fenòmens, els anomenats periglacials, que és la resultant de l’acumulació no perenne de grans masses de neu, que, amb l’arribada de l’estació de bon temps, desapareixen per donar pas, primer a un terra glaçat, i després a un terreny humit molt més tou i propens a l’esllavissament pendent avall. El glaç fa una doble funció, de primer arrencar els materials produint les anomenades conques de gelifracció, i la segona és la de transportar els materials arrencats, tot relliscant, fins a les zones més baixes dels vessants. D’aquesta manera es modela el relleu provocant en unes zones l’erosió dels materials existents i en unes altres una acumulació dels fragments generats.

erosio 2

Entre les zones d’erosió, les incisions causades per aquests processos periglacials són molt més significatives a les zones altes del Turó de l’Home, Agudes i Matagalls, i en menys mesura, per la diferència l’alçada, a les zones del Pla de la Calma i serralades satèl·lits. En aquest darrer cas es trobem punts testimonials de conques de gelifracció a les proximitats del Puig Drau, a la Serra de Palestrins, al solell del Puig Novell i al Coll Ventós.

erosio 3

El transport de matèria és evident en moltes bandes, i en especial a prop dels torrents, on es troben grans masses de pissarra trinxada, coneguda com “la lloseta”. Aquestes acumulacions, en molts casos, han servit per fer els marges dels conreus, essent representatius els casos del Molar de Dalt (vessant est de la Calma) i els flancs meridionals del Turó de l’Home.

erosio 4

Als solell del Matagalls i del Turó de l’Home l’acció periglacial i els transports de material van ser prou importants com per modificar i condicionar l’actual paisatge. En els primers del casos destaca la gran colada de blocs situada a prop de Sant Andreu de la Castanya (proximitats del Coll Formic) on les incisions tenen alçades de 12 metres i una dispersió de 1.800 metres quadrats.

erosio 5

Altre testimoni d’envergadura es dóna entremig del Turó de l’Home i el Turó de les Olles, amb grans nínxols d’innivació que van arrencar grans lloses i material fi, donant l’actual orografia al vessant i a la cadena amb forma d’esquena d’ase, i evitant l’existència d’un torrent central destacable al mig del vessant sud del Turó. Els materials van ser arrossegats uns 1.200 metres aigües avall, arribant a les proximitats de Can Besa, al poble del Montseny.

erosio periglacial
Font: Monografies del Montseny

Un altre cas representatiu, lluny de les alçades més importants, es dóna al vessant de llevant del Turó del Morou, si bé aquí aquests processos han tingut un altre comportament distint a la zona de pissarres, estenent grans blocs al solell del Turó de Massaners i prop de la casa de Els Vimaners.

erosion 6

Respecte a les zones obagues, l’efecte dels processos periglacials encara ha estat més accentuada, creant vessants més abruptes on la posterior erosió fluvial també ha estat més important. A la zona de la Calma destaca l’obac del Puig de Sui, capçalera de la Riera de Basconia. Segurament, l’obac on l’erosió periglacial ha estat més important es al cimals del Matagalls i tot el vessant orientat vers a la Riera Major (Viladrau). En menys mesura també destaquen els processos periglacials desenvolupats a la zona de Santa Fe, a l’obaga del Turó de l’Home. Tot plegat fa que les pissarres triturades i les anomenades camps de llosetes, alguns dels quals resten actualment soterrades sota una capa de sorra, siguin un material molt estès a tot el massís.

Anuncios

EL CASTELL ASSETJAT

setgell castell 1El castell assetjat: Diu la llegenda que en temps de l’invasió dels moros, aquest tenia assetjat durant mesos el castell de Montsoriu. Els assetjats no tenien sortida possible, motiu pel qual els moros pensaven que era qüestió de dies que els assetjats es rendissin a causa de la fam. Aprofitant una treva, el senyor del castell convidà al cabdill moro a sopar. Aquest fou ben rebut i va veure com tothom de dins del castell presentava una bona salut. Al cobert era carn i peix. Davant d’això va decidir deixar el setge i donar la lluita per impossible. Meravellat i sense poder comprendre per que havia resultat tan inútil el setge, el cabdill moro ignorava que sota el castell, a les entranyes de la muntanya, hi havia una mina que els hi comunicava am,b la llunyana població costanera de Blanes.

setgell castell 2

LES SERPENTS DE MONTSORIU

serpent

Les serpents de Montsoriu: Al castell de Montsoriu hi ha diverses coves: les dels Penitents, la dels Desterrats, etc … En una d’elles hi viuen les serpents. Les serpents son serps que tenen més de 100 anys i han perdut l’oremus. En posen cabellera i porten a la boca un diamant que tan sols deixen quan han de veure. Diuen que veuen llet i que van a xuclar els pits de les cabres quan els pastors estan distrets o dormen. Diuen que al castell de Montsoriu hi ha tres bugaders (cossis grans per passar la bogada), que estan plens de monedes d’or, però les serpents fan de guardians i pobre d’aquell que s’apropi. Diuen que, tens enllà, una pastora, veien com una serpent s’apropava, va continuar filant de manera dissimulada tot deixant al seu costat un got de llet amb galetes (el menjar preferir de les serpents). La serpent, al començar a beure, va haver de deixar el diamant al terra, moment en que la pastora va aprofitar per robar-li. Diuen que sempre va ser rica i afortunada, gràcies al diamant que va treure-li a la serpent.

serpent 2

L’HEREU I LA DONA D’AIGUA

DAMA AIGUA 2

L’hereu i la dona d’aigua: Temps era temps quan un hereu d’una masia rica del Montseny es va quedar captivat per la visió d’una dona d’aigua en un grog, enamorant-se tots dos de seguida. La dona va accedir a casar-se amb ell a canvi de que mai li recordés la seva procedència. El matrimoni va viure amb harmonia força temps i van tenir tres fills.

DAMA AIGUA 4

Una tarda, que el temps amenaçava una tempesta violenta, la dona va prendre l’iniciativa de manar als mossos de la casa que recollissin la collita de manera precipitada. Els mossos, dubtosos de l’autoritat de la dona, van anar a demanar el permís definitiu a l’hereu que era fora. Al arribar al mas l’hereu va muntar en colera i va recriminar a la dona la seva actitud, tot dient-li “Que n’has de saber tu, de collites, si ets una dona d’aigua”. Immediatament la dona va desaparèixer i l’hereu no va saber trobar-la. Tornava sovint al gorg on l’havia trobat i deambulava pels boscos, sense poder veure-la mai. El mas va entrar en decadència. Amb el temps la dona va tornar per les nits per tal de cuidar als seus nens i pentinar-li els cabells mentre dormien. Per molt que ho va intentar, l’hereu mai va poder tornar-la a veure-la. No obstant, amb el temps, cada mati es trobava als cabells de la seva filla una llàgrima de la mare convertida en perla. Va ser així com la prosperitat va tornar al mas, malgrat que l’home es va veure condemnat a no poder comptar mai mes de la companyia de la seva muller.

DAMA AIGUA 3

LES DONES DE L’AIGUA

Les Dones de l’aigua habiten al rierol conegut com Ridecós, prop de Riells. Riera de la que la gent del poble sempre havia cregut que tenia or. La Riera forma algun gorg on prenien un bany, a la llum de la lluna, a les nits caloroses d’estiu les dones de l’aigua. Prop del gorg nia una espècie d’ocell únics a la comarca, que son negres de pit blanc. Segons la creença si un es descobert per una dona d’aigua i aquesta li esquitxa, automàticament un resta convertit en pedra.

DAMA AGUA 1

LA DAMA ROJA

La Dama Roja del castell de Montsoriu, un dia, a punt de mitjanit, va aparèixer despentinada portant en una ma una torxa encesa i a l’altre un corn de caça. Fa tres tocs de corn i li respon un altre de la banda de la masia abandonada de Coll de Castellar. Acte seguit apareix un cavaller negre dalt d’un cavall de foc, puja a la torre del castell, pren a la dama i desapareix en la foscor de la nit.

DAMA ROJA

ELS DIMARTS I ELS DIVENDRES

Els dimarts i els divendres, eren considerats dies de mala astrugància. La gent evitava tallar-li les ungles als nadons de pit, ja que es creia que fer-ho en aquest dies implicava fer-se lladre de gran. També s’evitaven certs indrets en aquest dies, per simple por. Quan fosquejava ja ningú es saludava pel carrer, malgrat ser-hi els veïns habituals. Fins i tot es parla del cas, a Riells, d’un home que va matar la seva dona perquè la tenia per bruixa.

CALENDARI